Mapa del Québec
El diumenge 25 d’abril de 2010 l’entitat La Roca decideix organitza a La Roca una consulta popular sobre la independència.
Es tracta d’una iniciativa de la societat civil, en el marc de les consultes que es van iniciar a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, i de les que es varen celebrar el 13 de desembre de 2009 a 107 municipis més.
Aquesta és la tercera onada de consultes en la que ara es veuran involucrats 214 municipis.
La Consulta sobre la Independència té per objectiu demostrar la preparació social per afrontar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
El dret dels pobles a l’autodeterminació és un dret universal, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides, tal com ho enuncia el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de 1966, signat també per l’Estat espanyol, en el seu article primer: tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.
Realitzar una consulta popular és un acte de civisme i democràcia, que no compromet a ningú atès que tothom pot expressar lliurement quina és la seva opinió. La possibilitat d’organitzar consultes populars està reconeguda constitucionalment, i en aquest sentit té tot el meu suport personal i institucional com Alcalde del municipi.
També sóc dels que crec que en aquests moments el país és prou heterogeni socialment i està evolucionant de tal manera que difícilment seria possible obtenir un resultat favorable si s’organitzés oficialment un referèndum sobre la Independència.
Crec que el país no està prou madur per afrontar un repte d’aquest tipus i molt menys preparat ho està l’Estat espanyol per entomar-ho.
Una prova d’aquesta situació l’hem patit aquest dies previs a la consulta, a La Roca, amb actes de vandalisme i destrucció de les pancartes i la publicitat que l’anuncia.
No entendre per part d’alguna minoria absolutament marginal el que és una iniciativa de civisme i democràcia és una prova més de la poca madurès del país.
En aquest sentit tot el meu suport i tota la meva solidaritat amb l’entitat La Roca decideix que organitza la consulta des de la iniciativa de la societat civil, des del foment a la participació ciutadana i el dret democràtic a expressar-se lliurement. Malauradament hem topat amb el radicalisme i amb l’incivisme d’alguns que no entenen aquests valors democràtics de respecte, llibertat i expressió.
A la regió canadenca d’origen francòfon del Québec, amb 7,6 milions d’habitants i la llengua francesa com a única llengua oficial pròpia, que forma part d'un estat de majoria anglosaxona, es va realitzar un referèndum sobre la Independència el 20 de maig de 1980 amb un 40,5% de vots favorables. El mateix referèndum celebrat l’any 1995 donava un 49,6% de vots favorables. Des del 27 de novembre de 2006, el Parlament canadenc reconeix al Québec com una nació, amb idioma, cultura i institucions pròpies.
La història ens demostra com han estat les relacions entre el nostre país, Catalunya i l’Estat espanyol al llarg dels segles, amb moments de més proximitat, moments de reconeixement de la nostra identitat nacional, de la nostra llengua i de la nostra història, i moments en que ambdós països érem realitats independents.
A alguns us pot semblar que en la era digital i en temps de globalització els debats identitaris estan fora de lloc. Potser és en aquests temps en que cal defensar encara més el que és nostre.
Per poder continuar com a país modern, europeu, culturalment avençat i amb els mitjans tecnològics i les infraestructures necessàries, Catalunya necessita un reconeixement de la nostra historia com a nació pròpia i amb un sistema de finançament que ens doni veritable independència econòmica.
Amb un Estatut d’Autonomia ja disminuït respecte el que va aprovar el Parlament de Catalunya, recorregut a un Tribunal Constitucional caducat i altament polititzat, que s’ha demostrat incapaç de dictar una sentència del tipus que sigui sobre articles idèntics als d’estatuts de comunitats autònomes no històriques, i amb la dilució del nostre país en l’estructura d’un estat de les autonomies creat artificialment.
En moments com els que vivim actualment calen posicionaments ferms i decidits des de la societat civil catalana.
Cal demanar l’impossible per arribar al possible.
Reitero el meu suport personal i institucional a l’entitat que organitza la consulta: Jo si que aniré a votar, en el benentés que estic participant en una acte lliure i d’expressió democràtica.
I a més d’anar a votar, jo votaré SI.
