dimarts 11 de gener de 2011

La Torre de Benviure

Avui em permetreu una petita llicència i és que us pugui fer partícips i coneixedors d’una obra meva que he dut a terme durant l’any 2010 com a arquitecte.

Com bé sabreu, intento compatibilitzar la meva responsabilitat com alcalde del municipi amb la meva professió d’arquitecte.

Això no és gens fàcil. La meva responsabilitat com a alcalde passa per davant, i abans està el compromís amb els ciutadans i amb les ciutadanes de la Roca que m’han permès l’alt honor de presidir el nostre Ajuntament.

Això fa que disposi de poc temps per a dedicar-lo a la meva professió.

No obstant això, procuro destinar algun temps a mantenir la meva activitat professional. Una professió que estimo i que entenc com a una disciplina complexa, amb un vessant artístic, tècnic i humanístic. Una professió que s’escriu amb majúscules quan està al servei de les persones, quan segueix regles de composició i quan respecta i interpreta el patrimoni i la història.

Avui us deixo aquest petit regal: la reparació, consolidació i museïtzació de les restes de la Torre de Benviure, al municipi de Sant Boi de Llobregat.

Un Projecte que vaig començar l’any 2005 i que, 5 anys més tard, ha estat possible finalitzar la segona fase d’obres, després que al 2008 ja es va poder construir el Centre d’Interpretació del jaciment.


 Si teniu interès, us deixo una galeria d’imatges, i una breu explicació:




La Torre de Benviure data del segle XI. Es tracta d’una Torre de guaita i vigilància, que formava part del sistema defensiu que d’una banda dominava el pas del riu Llobregat entre Sant Pere Màrtir i Sant Ramon de Les Golbes, en una posició estratègica en el territori; límit de la invasió sarraïna i inici de la reconquesta cristiana; i d’una altra banda enllaça visualment amb tot el sistema defensiu medieval, com el Castell de Sant Boi o el de Santa Coloma de Cervelló, ja sigui en paral•lel al mar o en paral•lel al riu, i/o amb l’estructura social i de poder del territori divisant diverses de les jurisdiccions medievals com ara el Puig, el Reial/Sant Pere, la pobla Arlovina, l’església de Sant Baldiri, o el Llor.

La Torre desenvolupa arquitectònicament el poder jurisdiccional que representa. L’obra original correspon a una torre cilíndrica de 6,50 m. de diàmetre associada a un recinte fortificat. La torre constava de tres nivells, planta baixa i dos, i una coberta que servia de terrat. La planta baixa originalment era destinada a rebost o graner, i a les plantes superiors s’hi establia la vida, com a plantes nobles habitades.

L’evolució del jaciment l’ha fet arribar molt alterat als nostres dies, patint un seguit de transformacions i remodelacions que, no obstant això, ha preservat els seus principals trets formals i tipològics.

Històricament l’estructura original de la torre es va veure contínuament alterada per la construcció d’edificacions adossades que incideixen directament sobre l’obra original, deixant nombroses empremtes sobre la torre.

Les obres executades han permès recuperar l’alçada de la torre, aproximant-la a la que es creu devia ésser la original, consolidant i estabilitzant l’estructura de fàbrica de pedra licorella.

La Torre s’ha fet visitable, interposant una estructura lleugera de sostres de fusta sobre estructura d’acer, que recupera la distribució original per alçades i permet gaudir de les vistes i dels espais.

Tot el jaciment s’ha sanejat i consolidat, definint un itinerari adaptat, que permet fer-lo visitable i museitzable, a partir de la recepció i arribada, a través de l’edifici del Centre d’Interpretació.

El Centre d’Interpretació que es va construir l’any 2008, disposa d’una sala polivalent per exposicions i audiovisuals, una recepció i uns serveis. L’edifici, concebut tangencialment al terreny, valora la Torre, significant-la i generant un espai d’exposició exterior però cobert que permet visualitzar el jaciment des d’una certa alçada. Una grada de connotacions esportives permet seure de cara al jaciment, el veritable protagonista, de tal manera que tant es puguin atendre les explicacions dels guies, com que es pugui utilitzar per a públic d’activitats culturals escenificades en el propi jaciment.